DE GRAS A GRAS/SA

Publica tu anuncio (gratis)

mis anuncios 0

DE GRAS A GRAS/SA



DE GRAS A GRAS/SA

Voldria conèixer una persona com més grassa millor, independentment del gènere, l´edat i el físic, que s´estimi més la companyia d´aquells a qui ens agrada la màxima grassesa.
També caldria que fos lliure i bona, o almenys que aspiri a ser-ho, quan això no faci mal a ningú. Que disposi d´una mínima intelligència i sensibilitat, si nihil obstat, i sense perjudici que en sigui força més.

Sempre ha estat la gent de cos esfèric i cara rodona la qui m´he estimat, i amb qui nomes m´hi he identificat. Jo mateix m´he engreixat en la mesura que he pogut, ajudant-hi els anys, i continuo fent-ho. Amb la sort i que duri que engreixo bé, homogèniament arreu del cos.

Tinc 49 anys i d´aspecte masculí. Faig 172cm d´alt, 145cm de perímetre mitjà i 152cm d´abdominal. 158kg, 53,5 IMC, 0,9 ICA (índexs de massa corporal i de cintura per alçada, respectivament) Llevat de l´alçada, totes les altres mides van de quart creixent.
En el llenguatge paritari inèdit tot just començo de ser gras. En el llenguatge esveltista corrent sóc mooolt gras, perquè fa vora dos anys que mai no trobo roba a les botigues de prims. Si mai en trobo, em volen transvestir de fosc i enfaixar. Hores d´ara ja no puc seure a les seves cadires amb baranes i m´haig de clavar sota les cuixes les revores, els cantells i les cantonades de les seves cadires sense baranes. Si m´ho deixés dir, farien anar el diminutiu ´grassonet´ com a eufemisme, per ofendre sense dret a ofendre´s. Tampoc em deixo dir mai ´obès´, insult mèdic i mediàtic que vol dir ´massa gras´.

Sóc l´autor dels anuncis bessons De gras a grassa / De gras a gras que es van editar a equo.com, del setembre al febrer el curs 2010-2011. i dels que porten el mateix nom, i contemporanis a aquest d´ara, a anunciscatalunya.cat, dins la secció ´trobades´.
,
Demano/Ofereixo la companyia d´/a una persona grassíssima que, amb paraules i amb sense, sàpiga dir/oir: ´´Crec en tu. Veig que ho pots fer. Sé que ho faràs.´´
Que l´elogi, els ànims i la gratitud siguin els verbs que conjuguin en les nostres converses i silencis.
Que no siguem ostatges del malpensa-i-encertaràs. Que em deixi ser agraït per la seva companyia i, en el meu ego, poder-ne presumir per l´enveja dels qui ens vegin. Que em recordi a cada moment que m´agrada amb deliri, en cos i ànima, i n´abusi, en el millor pitjor sentit de la paraula. Que l´amistat amb ell/a sigui el tresor amagat i alhora exposat a la vista de tothom.
Que sigui com és, que ho sigui si més no amb mi. Que això em faci de benzina, i jo li faci de motor, en aquest París-Dakar que és travessar de cap a cap del dia el desert humà, tot magre i fat, en què hem de viure els grassos (com hi viuria un hipopòtam enmig de hienes, a qui li fessin creure que n´és una de malalta.)

Disculpeu el mal efecte dels superlatius amb què m´he hagut d´expressar (´com més millor, màxima, grassíssima´), i el del fet d´identificar-me amb xifres (quart paràgraf). Però en la llengua en què ens fan parlar en públic, no hi ha cap més estratègia de dir-ho per a saber que em faig entendre. Des del pensament canònic, doncs, entengueu els maximalismes en el sentit literal, i així no us equivocareu (vegeu la primera postdata), i la identificació numèrica com un peatge d´Abertis. Dispenseu també, i molt a desgrat meu, el doblet morfològic de gènere, en el títol i en el text, que obeeix al mateix xantatge d´intelligibilitat immediata garantida d´abans. Des del pensament canònic, doncs, entengueu també aquest extremisme tipogràfic en el sentit literal.

No em franquejo amb desconeguts per correu, xat, telèfon. De cap manera que no sigui en persona, excepte per allò que sigui necessari i prudent d´aclarir de cara a la conveniència de veure´ns un primer dia.
Em faig perfectament al càrrec que, en un medi humà fet i pastat tot prim, saber que ets prim o que t´agraden els prims, no n´hi ha ni per moure mig dit a conèixer ningú perquè sí. Però qui no entengui que existeix igualment un món tot gras en el cor dels qui en servem la memòria, i per més immens/a i llustros/a que sigui ell/a, que no insisteixi a fer la meva coneixença personal si no és en aquesta banda del món que abans, fins a mitjan noranta, en dèiem ´la realitat´.

Gràcies per l´atenció, per no respondre si no és el cas, i per plantejar-te contestar si l´és. Que tinguem sort.


primera postdata: Per ´gras´, en aquest escrit, cal entendre el que els metges en diuen amb el sexisme perifràstic ´obès mòrbid de quart grau´: a comptar de 50 IMC, a comptar de 0.9 ICA. Els anglesos masculinistes, feministes, amb els ultrasuperlatius de gènere ´SSBBW, SSBHM, superchub.´
Cedeixo a la darrera hiperbòlica redundància per estalviar respostes en fals de prims que la llengua en ús els fa veure o sentir-se el que no són, i poder centrar l´anunci en les persones que ho són de debò grasses, que vol dir esfèriques. i d´entre aquestes, en aquella a qui tal dia li arribi el missatge, oceà enllà.

segona postdata: Un anunci personal, ni que hi hagi gestors que l´editin dins el mateix departament de classificats que els de prostitució, serveis psicològics o d´agències afectives, no és pas un producte de consum ni n´anuncia cap. És per això que no l´he escrit amb la intenció d´arribar al màxim nombre de públic, per l´aritmètica estadística que així un màxim nombre de possibles respostes augmenti, i amb això la probabilitat que cap en sigui la bona. És un signe de normalitat que la major part de curiosos no passin del títol i les primeres línies és a dir, sense voler saber on fa cap tot plegat perquè tenen d´altra feina. L´he redactat, en contingut i extensió, pensant en mi. Perquè és aquesta fidelitat la cosa que el pot fer semblant a l´efecte que la meva presència degués fer al/a gras/sa que s´hi identifiqui, si ja m´hagués conegut tot d´una en persona.

ampliació de la primera part de la primera postdata: una manera desgraciadament fàcil de saber a qui m´adreço amb aquest escrit és trobar, mitjançant una simple recerca de fotos o videus per internet, les cent onze víctimes d´amputació d´estómac practicada públicament en els programes de televisió sanitaris My 600lbs-life (EUA, 2012-2019... ) i La clinica per rinascere (Itàlia, 2018-2019... ) A totes elles, en homenatge. Perquè refacin el cos, la vida i la dignitat que els van prendre durant el rodatge.


PER CONTESTAR cal clicar el botó ´envieu email´ (dalt a mà dreta en la versió d´ordinador). Llavors es desplega un imprès que et demana un nom, un correu (assegura´t d´escriure´l bé) i la teva contesta. Si aquesta darrera casella la deixes buida, o hi deixes dit una banalitat, jo tampoc t´escriuré. Només segueixo resposta si, pel que has escrit (descrit), sé del cert que m´adreço a un/a gras/sa (ves la primera postdata i la frase just abans, última del text principal). Mercès.
La casella de respondre (aparentment) no té límit de caràcters. Amb tot, si t´agrada d´escriure i n´acabes fent una de llarga, com ara aquest meu escrit, és (poc) possible que curtcircuïti i surti ´error´ -i llavors la perdis, si l´has escrita directament i no l´has copiada. Prova-ho més tard, l´endemà o fes-ho a pams: 1/n, 2/n, 3/n,... , perquè tampoc té (aparentment) límit d´enviaments d´un mateix remissor. Et deurà arribar còpia instàntania a la bústia que hagis indicat, amb el títol ´còpia del que has enviat.´


gras+gras/sa+catalunya+197903+002


gras+gras/sa+catalunya+197903+003

catalunya
Ref. 197903
20 / 07
Sin nº de teléfono



Denuncia este anuncio